dijous, 22 d’octubre del 2009
Homenatge a Lleida, des de l'assignatura educació física
Educació i vida quotidiana.
El passat dimarts 20, vam fer l'entrega del treball del llibre d'Eulàlia Bosch, "Educació i vida quotidiana", arran d'aquest llibre van sortir moltes reflexions sobre la vida, que veiem, com vivint.
Hi va haver bastants capítols dels que haviem de triar, repetits, que van despertar un gran interés en nosaltres, com és el capítol de "El petó".
Va ser una sessió de seminari molt interesant, on tothom va poder expressar el que sentia quan llegia el llibre,tant si era bo com si era dolent.
Hi va haver bastants capítols dels que haviem de triar, repetits, que van despertar un gran interés en nosaltres, com és el capítol de "El petó".
Va ser una sessió de seminari molt interesant, on tothom va poder expressar el que sentia quan llegia el llibre,tant si era bo com si era dolent.
Teatre infantil
Molts cops quan parlem de teatre infantil ens ve a la ment, el típic grup d'escolars representant una obra a l'escola, al casal..... Quasi mai pensem amb totes aquelles persones que dia a dia s'esforça per adaptar contes i históries fantàstiques al món del teatre, per a nens, perquè ells també puguin gaudir d'anar al teatre, amb temes que els hi agrada, en el món dels contes, el seu món.
Aquestes companyies lliuten cada dia perque es valori la seva feina, que no es quedi com "un joc de nens".
El teatre infantil és important, amb el els nens s'emocionen, aprenen a plorar i a riure, veuen que hi ha vida i també hi ha mort. Provoca les inquietuts al nen, voler coneixer més contes.
Però el teatre no es resumeix només amb aquelles companyies que fan obres, com pot ser la Companyia Dreams teatre, també hi ha titelles, conta-contes, danses....
Aquestes companyies lliuten cada dia perque es valori la seva feina, que no es quedi com "un joc de nens".
El teatre infantil és important, amb el els nens s'emocionen, aprenen a plorar i a riure, veuen que hi ha vida i també hi ha mort. Provoca les inquietuts al nen, voler coneixer més contes.
Però el teatre no es resumeix només amb aquelles companyies que fan obres, com pot ser la Companyia Dreams teatre, també hi ha titelles, conta-contes, danses....
dilluns, 19 d’octubre del 2009
què és l'informatica entesa per un nen de no més de 6 anys
Avui mentre venia cap a la universitat amb l'autobus, han pujat una mare i un fill que devia tenir com a molt 6 anys, la mare volia que el nen llegis un conte que portava, però el nen volia tan si com no que la mare li llegis una entrevista a l'Antoni Basses. Finalment la mare ha fet un resum del que hi deia, i en aquesta entrevista parlava d'informatica.
El nen, de sobte ha dit, "mama yo se que es la "formatica", te lo digo?" i la definició a estat la següent:
"La "formatica" es jugar con los ordenadores a juegos tope xulos!!, son como los mios, igual igual eeh, pero mas chulos perque los mios son de la play, y los mayores jugais con ordenadores".
El nen, de sobte ha dit, "mama yo se que es la "formatica", te lo digo?" i la definició a estat la següent:
"La "formatica" es jugar con los ordenadores a juegos tope xulos!!, son como los mios, igual igual eeh, pero mas chulos perque los mios son de la play, y los mayores jugais con ordenadores".
dimecres, 14 d’octubre del 2009
bloc o wiki?
Entre els wikis i els blocs hi ha unes quantes diferéncies, que els fan molt útils segons les necessitats de cada usuari.
Els blocs són de contingut estàtic.
-Els escrits surten cronològicament.
-Hi ha interrelació externa, o sigui, que només hi pot escriure l'usuari que té el compte i els altres només poden fer-ne comentaris.
-És individual.
-És mode pergami
En canvi els wikis són tot el contrari, el contingut és dinàmic.
- És intemporal
- Hi ha interacció interna.
- És col.lectiu.
- És mode de pàgina.
Els blocs són de contingut estàtic.
-Els escrits surten cronològicament.
-Hi ha interrelació externa, o sigui, que només hi pot escriure l'usuari que té el compte i els altres només poden fer-ne comentaris.
-És individual.
-És mode pergami
En canvi els wikis són tot el contrari, el contingut és dinàmic.
- És intemporal
- Hi ha interacció interna.
- És col.lectiu.
- És mode de pàgina.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
Només som feliços quan fem feliços als altres
Aquest dimarts, dia 6 d'octubre del 2009, vàrem tenir una altra sessió de seminari.
En aquesta sessió vam parlar de tots els treballs que des d'aquesta part del mòdul, havíem de fer. Alguns semblen força interessants, altres no tant.
Aquesta sessió també ens va servir, per donar a conèixer i a la vegada conèixer nosaltres, quines creiem que eren les coses més importants a l'hora de treballar un el seminari, en un futur a la nostra professió com a mestres i finalment els elements més importants que ens han fet a nosaltres ser com som.
Hi va haver molta coincidència a l'hora d'exposar les coses que creiem importants pel seminari, molts de nosaltres vam coincidir en la confiança i en la coneixença de tots els membres del grup. En la futura professió va ser al factor on la gent opinava diferent i en l'últim, també es va coincidir molt en dos opinions en la família i els amics.
En aquesta sessió vam parlar de tots els treballs que des d'aquesta part del mòdul, havíem de fer. Alguns semblen força interessants, altres no tant.
Aquesta sessió també ens va servir, per donar a conèixer i a la vegada conèixer nosaltres, quines creiem que eren les coses més importants a l'hora de treballar un el seminari, en un futur a la nostra professió com a mestres i finalment els elements més importants que ens han fet a nosaltres ser com som.
Hi va haver molta coincidència a l'hora d'exposar les coses que creiem importants pel seminari, molts de nosaltres vam coincidir en la confiança i en la coneixença de tots els membres del grup. En la futura professió va ser al factor on la gent opinava diferent i en l'últim, també es va coincidir molt en dos opinions en la família i els amics.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)